JOSEP CARNER
VIDA
Josep Carner i Puig-Oriol, conegut per el príncep dels poetes catalans, va néixer a Barcelona l'any 1884 i va morir a Brussel·les al 1970. Era d'una familia burgesa. Quan tenia dotze anys va publicar la seva primera aobra a la revista Aureneta.
Josep Carner i Puig-Oriol, conegut per el príncep dels poetes catalans, va néixer a Barcelona l'any 1884 i va morir a Brussel·les al 1970. Era d'una familia burgesa. Quan tenia dotze anys va publicar la seva primera aobra a la revista Aureneta.
En l'any 1897 va entrar a la UB. on es va llicenciar en dret i filosofia i va descobrir el catalanisme polític. Durant aquesta època va dirigí les revistes Catalunya, 1903-1905 i 1913-1914, i Empori, 1907-1908 i va col·laborar amb revistes com Montserrat i L'Atlàntida. El 1911 el van designar soci de la Secció Filològica de l'IEC, Institut d'Estudis Catalans, i va col·laborà amb Pompeu Fabra en fixar i enriquir el català.
A principis del s. XX es va integrar a La Veu de Catalunya i va escriure fins al 1928. I en el 1915 es va casar amb una xilena Carmen de Ossa, amb la qual va tenir dos fills.
Carner com era un gran renovador de la poesia, la llengua i la prosa va crera un nou estil de periodisme polític. Juntament amb Enric Prat de la Riba va lluitar per professionalitzar la literatura catalana, ja que la consideraven com "adolescent".
En el 1920, després de la mort de Prat de la Riba, es presenta a Madrid a unes oposicions per ser cònsul, i en el 1921 s'incorpora a la seva carrera diplomàtica, i se'n va a Gènova per ser el vicecònsol d'Espanya. Va ocupar càrrecs a Gènova, San José, le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París.
Quan va explota la guerra civil espanyola fou un dels pocs polìtics que restés fidel a la República. Com a conseqüència d'això i de mantenir fermes les seves creences catalanistes i democràtiques, l'any 1939 forçadament va tingué d'allunyar-se de Catalunya i no va poder viure-hi mai més.
Es va casar per segona vegada amb Émilie Noulet, professora i crítica literària, i es va exiliar primer a Mèxic, on va ser professor, i després a Bèlgica on al 1970 va morí, després d'estar-se molt poc temps a Catalunya. Al cementiri de Montjuïc hi ha les seves despulles.
OBRA
Carner el coneixem com a príncep dels poetes perquè gràcies a la seva obra poètica va col·locar la poesia catalana a l'altura de la poesia europea d'aquell temps, omple amb la seva saviesa i la seva destresa els buits que tenia la llengua catalana a causa dels segles de l'abandonament.
En la seva poesia uneix la tradició europoea des de la clàssica de Petrarca fins a la catalana passant per les obres del romanticisme anglès i la poesia didàctica francesa del s. XVIII. Aqusta tradició li permet adquirir una perfecció lingüística i un estil molt personal.
Llibres de poesia:
A principis del s. XX es va integrar a La Veu de Catalunya i va escriure fins al 1928. I en el 1915 es va casar amb una xilena Carmen de Ossa, amb la qual va tenir dos fills.
Carner com era un gran renovador de la poesia, la llengua i la prosa va crera un nou estil de periodisme polític. Juntament amb Enric Prat de la Riba va lluitar per professionalitzar la literatura catalana, ja que la consideraven com "adolescent".
En el 1920, després de la mort de Prat de la Riba, es presenta a Madrid a unes oposicions per ser cònsul, i en el 1921 s'incorpora a la seva carrera diplomàtica, i se'n va a Gènova per ser el vicecònsol d'Espanya. Va ocupar càrrecs a Gènova, San José, le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París.
Quan va explota la guerra civil espanyola fou un dels pocs polìtics que restés fidel a la República. Com a conseqüència d'això i de mantenir fermes les seves creences catalanistes i democràtiques, l'any 1939 forçadament va tingué d'allunyar-se de Catalunya i no va poder viure-hi mai més.
Es va casar per segona vegada amb Émilie Noulet, professora i crítica literària, i es va exiliar primer a Mèxic, on va ser professor, i després a Bèlgica on al 1970 va morí, després d'estar-se molt poc temps a Catalunya. Al cementiri de Montjuïc hi ha les seves despulles.
OBRA
Carner el coneixem com a príncep dels poetes perquè gràcies a la seva obra poètica va col·locar la poesia catalana a l'altura de la poesia europea d'aquell temps, omple amb la seva saviesa i la seva destresa els buits que tenia la llengua catalana a causa dels segles de l'abandonament.
En la seva poesia uneix la tradició europoea des de la clàssica de Petrarca fins a la catalana passant per les obres del romanticisme anglès i la poesia didàctica francesa del s. XVIII. Aqusta tradició li permet adquirir una perfecció lingüística i un estil molt personal.
Llibres de poesia:
- Els Fruits Saborosos (1906)
- Verger de les Galanies (1911)
- Auques i Ventalls (1914)
- La Paraula en el Vent (1914)
- El giravolt de maig (1928)
- El Ben Cofat i l'Altre (1951)
- Cop de Vent (1966)
Prosa:
- L'Idil·li dels Nyanyos (1903)
- Les Plantes del Verdum (1918)
- Les Bonhomies (1925)
- Tres Estels i un Ròssec (1927)
