JOSEP CARNER 

VIDA 
  
  Josep Carner i Puig-Oriol, conegut per el príncep dels poetes catalans, va néixer a Barcelona l'any 1884 i va morir a Brussel·les al 1970. Era d'una familia burgesa. Quan tenia dotze anys va publicar la seva primera aobra a la revista Aureneta. 

  En l'any 1897 va entrar a la UB. on es va llicenciar en dret i filosofia i va descobrir el catalanisme polític. Durant aquesta època va dirigí les revistes Catalunya, 1903-1905 i 1913-1914, i Empori, 1907-1908 i va col·laborar amb revistes com Montserrat i L'Atlàntida. El 1911 el van designar soci de la Secció Filològica de l'IEC, Institut d'Estudis Catalans, i va col·laborà amb Pompeu Fabra en fixar i enriquir el català. 

  A principis del s. XX es va integrar a La Veu de Catalunya i va escriure fins al 1928. I en el 1915 es va casar amb una xilena Carmen de Ossa, amb la qual va tenir dos fills.

  Carner com era un gran renovador de la poesia, la llengua i la prosa va crera un nou estil de periodisme polític. Juntament amb Enric Prat de la Riba va lluitar per professionalitzar la literatura catalana, ja que la consideraven com "adolescent". 

  En el 1920, després de la mort de Prat de la Riba, es presenta a Madrid a unes oposicions per ser cònsul, i en el 1921 s'incorpora a la seva carrera diplomàtica, i se'n va a Gènova per ser el vicecònsol d'Espanya. Va ocupar càrrecs a Gènova, San José, le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París.

  Quan va explota la guerra civil espanyola fou un dels pocs polìtics que restés fidel a la República. Com a conseqüència d'això i de mantenir fermes les seves creences catalanistes i democràtiques, l'any 1939 forçadament va tingué d'allunyar-se de Catalunya i no va poder viure-hi mai més.

  Es va casar per segona vegada amb Émilie Noulet, professora i crítica literària, i es va exiliar primer a Mèxic, on va ser professor, i després a Bèlgica on al 1970 va morí, després d'estar-se molt poc temps a Catalunya. Al cementiri de Montjuïc hi ha les seves despulles. 

OBRA

  Carner el coneixem com a príncep dels poetes perquè gràcies a la seva obra poètica va col·locar la poesia catalana a l'altura de la poesia europea d'aquell temps, omple amb la seva saviesa i la seva destresa els buits que tenia la llengua catalana a causa dels segles de l'abandonament.

 En la seva poesia uneix la tradició europoea des de la clàssica de Petrarca fins a la catalana passant per les obres del romanticisme anglès i la poesia didàctica francesa del s. XVIII. Aqusta tradició li permet adquirir una perfecció lingüística i un estil molt personal. 

  Llibres de poesia:

• Els Fruits Saborosos (1906)
• Verger de les Galanies (1911)
• Auques i Ventalls (1914)
• La Paraula en el Vent (1914)

  Teatre:

• El giravolt de maig (1928)
• El Ben Cofat i l'Altre (1951)
• Cop de Vent (1966)

  Prosa:

• L'Idil·li dels Nyanyos (1903)
• Les Plantes del Verdum (1918)
• Les Bonhomies (1925)
• Tres Estels i un Ròssec (1927)

ÀNGEL GUIMERÀ

  És una figura molt important en el teatre.Una de les peces claus per recuperar i consolidar aquest gènere. Aquest va ser un gènere molt popular i acceptat per tothom. 

Vida 
 
  Àngel Guimerà va néixer a Sta. Cruz de Tenerife. La seva mare era canària i el seu pare era català. Quan va néixer els seus pares no estaven casats, això en aquella època estava molt mal vist i per això Guimerà sempre s'en amagava. Aquests dos factors creen un complex de fill bord (neix fora del matrimoni) i de mestissatge.

  Guimerà fins els vuit anys vivia a Canàries, però després es va traslladar a Catalunya, ja que era d'on provenia el pare i també perquè hi havia la seva familia paterna. Quan va arribar a Catalunya va apendre el català i tota la seva cultura, però sempre va estar entre dos móns; per una part hi havia la cultura de la seva mare i per l'altre banda hi havia la cultura del seu pare, i això el feia sentir culpable. Aquest complex i els dos altres que he mencionat abans els reflectirà en les seves obres.

  La seva vida amorosa va estar marcada per un desengany, per això va començar a descriure la figura de la seva mare. Mai va tenir un amor correspost. Aquest aspecte també el podem veure en les seves obres, ja que totes les parelles que hi surten tenen molts conflictes i impediments.

Obra

  La seva obra la podem dividir en tres etapes:

1. La primera etapa hi trobem tragèdies històriques, que transcorren en el passat, escrites en vers.      Obres: Mar i Cel i Gal·la Placida, ...
2. La segona etapa, és en la que va tenir més èxit, hi han drames rurals que transcorren durant la seva època, no estàn escrits en vers i et pots identificar amb els personatges, és a dir, són reals. Obres: Terra Baixa i La filla del mar.
3. La tercera etapa Guimerà intenta actualitza el teatre amb el modernisme i aquesta no té tan d'èxit com la segona. Obres: L'aranya i La Santa Espina.