MÀRIUS TORRES I PERENYA
VIDA
Màrius Tores i Perenya va néixer a Lleida l'any 1910, fill Humbert Torres, polític i diputat del Parlament, i de Maria Perenya. Els dos provenien de families de metges i d'advocats amb ideologia republicana.
Màrius Torres va estudiar el batxillerat al Liceu Escolar de Leida des del 1920 fins al 1910. Després se'n va anar a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en medicina, ja que seguia la tradició familiar. I llavors es va especialitzar en investigar i tractar les malalties de l'aparell digestiu. Durant la seva etapa d'estudiant va escriure la primera i única comèdia seva que l'anomenà Un fantasma com n'hi ha pocs.
L'any 1935 contrau una infecció gripal que es complica greument, i a finals d'aquest any va tenir que ingressar al sanatori de Puigdolena, on casi bé passa la resta de la seva vida. Aquí coneix a Mercè Figueres, amb la qual comparteix lectures, passejos i converses. En aquest lloc va conèixer a un escriptor, Joan Sales, que en el 1967 publica les Cartes a Màrius Torres, escrites entre els anys 1936 i 1941. Aquesta recopilació de molta importància té 700 pàgines on s'aprofundeix en la personalitat dels dos autors.
En el 1940, empitjora el seu estat de salut i ha de romandre el llit. Després d'uns anys és traslladat al Mas Blanc on comença estudis d'harmonia per tal de musicar alguns dels seus poemes. Aquest objectiu no el pot acabar de fer perquè mort a l'edat de 30 anys, en el 1942 a Puigdolena.
La seva producció literària té una gran qualitat i riquesa tècnica, està marcada per esdeveniments personals, com la malaltia, i pels polítics i públics, com la Guerra Civil, al mateix temps Torres demostra molta capacitat per sintetitzar i expressar la realitat personal i col·lectiva. La seva poesia no es comença a valorar fins que apareix dins la col·lecció de poesia més emblemàtica de la postguerra, aquesta s'anomena Els Llibres de l'Óssa Menor que és publicada a Barcelona en el 1950. Al cap d'uns quants anys se'n fan més edicions d'aquest recopilació on s'hi van afegint més poemes de Màrius Torres.
Màrius Torres i Perenya és considerat actualment un dels poetes més importants i influents del segle XX.
OBRA
Els temes principals de la seva obra són: la soledat, l'amor, l'amistat, la mort, la consciencia del temss, etc. Aquestes temes estan desenvolupats amb molta exigència formal en els seus sonets, assajos i estrofes com la tanka.
Un dels seus poemes més importants són Dolç Àngel de la Mort, La ciutat llunyana i el seu últim poema que no té títol però se l'anomena Cançó.
Màrius Torres, entre l'herba i els núvols
COMENTARI DEL POEMA VENUS
Assenyala’m, si et plau, el meu camí
amb el teu gest mutilat i diví...
¿Vers on? Senyora d’una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta.
Tu, que només ets bella! Marbre groc,
no sollat per les llàgrimes ni el foc.
El poema Venus és de l'any 1938, això signfifica que quan Màrius Torres el va escriure ja havia ingressat en el sanatori de Puigdolena a causa de la seva tuberculosi pulmonar. També significa que la Guerra Civil ja havia començat i havia conegut a "mahalta", el seu amor (Mercè Figueres).
Aquest poema el dedica a un amic seu íntim, Jaume Elias, que havia estudiat medicina com ell a la Universitat de Barcelona, però aquest es va haver d'exiliar a causa de que la guerraja havia acabat i va anar a Anglaterra.
La primera estrofa d'aquest poema ens explica que li demana a Venus, deessa de l'amor, que li marqui el camí de la vida, ja que aquesta deessa grega aquí significa el camí de l'exigència artística i la voluntat de crear una obra bella, i li demana amb cortesia, perquè és una divinitat. En aquests versos quan diu que la Venus té el gest mutilat i diví es refereix a una escultura hel·lenística, Venus de Miló, ja que li falten els dos braços.
Aleshores en la segona estrofa el poeta li fa una pregunta retòrica, quan diu ¿Vers on?, i li diu que ella el guï cap el camí bo que és l'eternitat vital, quan li diu Senyora d'una terra morta i li diu aixì perquè era deessa d'un passat que tornarà. També en els últims versos de la segona estrofa fa referència a la seva malaltia, ja que creu que si està malalt ja no es pot enamorar, i li diu que dels dos ella és la més forta perquè és la que sap més sobre poesia i art.
Llavors en l'última estrofa personifica l'estàtua, quan diu que és bella perquè també és la deessa grega més bella. I quan diu Marbre groc no sollat per les llàgrimes ni el foc significa que el marbre és d'aquest color per el pas del temps no per la fredor, les llàgrimes, ni la bellesa, el foc.
Per tant, el tema principal és l'art, ja que està dedicat a l'escultura de Venus i en part parla de com és aquesta, i també perquè fa una reflexió sobre la puresa de l'art.
Quan a la mètrica podem dir que el poema té una estructura circular, ja que comença i acaba amb dos apariats, i està format per tres estrofes, la primera i la tercera de dos versos i la segona per quatre. Les estrofes són de versos decasíl·labs i de rima consonant, la primera i última estrofa són monorims(AA i DD) i la segona és creuada la rima (BCCB).
Màrius Torres va estudiar el batxillerat al Liceu Escolar de Leida des del 1920 fins al 1910. Després se'n va anar a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar en medicina, ja que seguia la tradició familiar. I llavors es va especialitzar en investigar i tractar les malalties de l'aparell digestiu. Durant la seva etapa d'estudiant va escriure la primera i única comèdia seva que l'anomenà Un fantasma com n'hi ha pocs.
L'any 1935 contrau una infecció gripal que es complica greument, i a finals d'aquest any va tenir que ingressar al sanatori de Puigdolena, on casi bé passa la resta de la seva vida. Aquí coneix a Mercè Figueres, amb la qual comparteix lectures, passejos i converses. En aquest lloc va conèixer a un escriptor, Joan Sales, que en el 1967 publica les Cartes a Màrius Torres, escrites entre els anys 1936 i 1941. Aquesta recopilació de molta importància té 700 pàgines on s'aprofundeix en la personalitat dels dos autors.
En el 1940, empitjora el seu estat de salut i ha de romandre el llit. Després d'uns anys és traslladat al Mas Blanc on comença estudis d'harmonia per tal de musicar alguns dels seus poemes. Aquest objectiu no el pot acabar de fer perquè mort a l'edat de 30 anys, en el 1942 a Puigdolena.
La seva producció literària té una gran qualitat i riquesa tècnica, està marcada per esdeveniments personals, com la malaltia, i pels polítics i públics, com la Guerra Civil, al mateix temps Torres demostra molta capacitat per sintetitzar i expressar la realitat personal i col·lectiva. La seva poesia no es comença a valorar fins que apareix dins la col·lecció de poesia més emblemàtica de la postguerra, aquesta s'anomena Els Llibres de l'Óssa Menor que és publicada a Barcelona en el 1950. Al cap d'uns quants anys se'n fan més edicions d'aquest recopilació on s'hi van afegint més poemes de Màrius Torres.
Màrius Torres i Perenya és considerat actualment un dels poetes més importants i influents del segle XX.
OBRA
Els temes principals de la seva obra són: la soledat, l'amor, l'amistat, la mort, la consciencia del temss, etc. Aquestes temes estan desenvolupats amb molta exigència formal en els seus sonets, assajos i estrofes com la tanka.
Un dels seus poemes més importants són Dolç Àngel de la Mort, La ciutat llunyana i el seu últim poema que no té títol però se l'anomena Cançó.
Màrius Torres, entre l'herba i els núvols
COMENTARI DEL POEMA VENUS
A Jaume Elias
amb el teu gest mutilat i diví...
¿Vers on? Senyora d’una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la més forta.
Tu, que només ets bella! Marbre groc,
no sollat per les llàgrimes ni el foc.
1938
El poema Venus és de l'any 1938, això signfifica que quan Màrius Torres el va escriure ja havia ingressat en el sanatori de Puigdolena a causa de la seva tuberculosi pulmonar. També significa que la Guerra Civil ja havia començat i havia conegut a "mahalta", el seu amor (Mercè Figueres).
Aquest poema el dedica a un amic seu íntim, Jaume Elias, que havia estudiat medicina com ell a la Universitat de Barcelona, però aquest es va haver d'exiliar a causa de que la guerraja havia acabat i va anar a Anglaterra.
La primera estrofa d'aquest poema ens explica que li demana a Venus, deessa de l'amor, que li marqui el camí de la vida, ja que aquesta deessa grega aquí significa el camí de l'exigència artística i la voluntat de crear una obra bella, i li demana amb cortesia, perquè és una divinitat. En aquests versos quan diu que la Venus té el gest mutilat i diví es refereix a una escultura hel·lenística, Venus de Miló, ja que li falten els dos braços.
Aleshores en la segona estrofa el poeta li fa una pregunta retòrica, quan diu ¿Vers on?, i li diu que ella el guï cap el camí bo que és l'eternitat vital, quan li diu Senyora d'una terra morta i li diu aixì perquè era deessa d'un passat que tornarà. També en els últims versos de la segona estrofa fa referència a la seva malaltia, ja que creu que si està malalt ja no es pot enamorar, i li diu que dels dos ella és la més forta perquè és la que sap més sobre poesia i art.
Llavors en l'última estrofa personifica l'estàtua, quan diu que és bella perquè també és la deessa grega més bella. I quan diu Marbre groc no sollat per les llàgrimes ni el foc significa que el marbre és d'aquest color per el pas del temps no per la fredor, les llàgrimes, ni la bellesa, el foc.
Per tant, el tema principal és l'art, ja que està dedicat a l'escultura de Venus i en part parla de com és aquesta, i també perquè fa una reflexió sobre la puresa de l'art.
Quan a la mètrica podem dir que el poema té una estructura circular, ja que comença i acaba amb dos apariats, i està format per tres estrofes, la primera i la tercera de dos versos i la segona per quatre. Les estrofes són de versos decasíl·labs i de rima consonant, la primera i última estrofa són monorims(AA i DD) i la segona és creuada la rima (BCCB).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada