SALVADOR ESPRIU

VIDA

Salvador Espriu i Castelló va néixer el 10 de juliol de 1913 a Santa Coloma de Farners, però el 1915 es van traslladar a Canovelles, tot i que els estius anaven a Arenys de Mar. El 1922 va haver-hi una forta epidèmia de xarampió i a causa d'això va morir la seva germana Maria Isabel, i que Espriu va tenir que estar molts temps convalescent, aquest temps va anar molt bé pel seu bagatge literari. 

Espriu va publicar el seu primer llibre, Israel, als setze anys, i en el 1931 va publicar dues novel·les, Laia i El doctor Rip, on es mostrava la maduresa que tenia com a narrador i també la seva originalitat. 

Aquest va estudiar Dret i Història Antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona,  on va conèixer al  el seu gran amic, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El 1933 fa un viatge amb  professors i estudiants, i van anar a visitar Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia. El següent any va publicar Aspectes i Ariadna al laberint grotesc que mostraven algunes de les característiques formals de la seva obra com la sàtira esperpèntica i el lirisme.

El 1936 volia fer estudiar llengües clàssiques i egiptologia, però no els va ni poder començar a causa de la Guerra Civil. Un cop acabada la guerra va començar a exercir d'advocat en una notaria perquè la Universitat Autònoma es va tancar i es va prohibir el català a causa d'això ja no es podia dedicar a l'ensenyament, que era la seva vocació, tot i així va continuar escrivint. Tot i que no es va exiliar físicament si que ho fa psciològicament perquè la vida cultural catalana era impossible a causa de la dictadura de Franco. 

En el 1966 els estudiants celebren una reunió al convent dels caputxins de Sarrià, Barcelona, ​​on hi van convidar alguns intel·lectuals, un d'ells Espriu, que el van detenir i multar. Durant dècada dels 60 i 70 Espriu i la seva obra es converteixen en un símbol, això  provocarà que el cantautor Raimon musiquí alguns dels seus poemes i que es representin obres seves en el Teatre Lliure.

Aquest autor fou candidat al Premi Nobel de Literatura en el 1971 i en el 1983. En el 1980 rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, i en el 1982 la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, ​​fou nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la de Tolosa de Llenguadoc. Aquest any també se li va concedir la Creu d'Alfons X el Savi, la qual va rebutjar.

Salvador Espriu va morir  el 22 de novembre de 1985 a Barcelona, però va ser enterrat  a Arenys, el seu poble tan estimat.

OBRA

La seva obra parteix de la concepció tràgica dels humans, i canta en clau la mítica epopeia de Catalunya, i es sent obligat a preservar les senyals d'identitat culturals, en especial la llengua, davant la injustícia de la prohibició. Tot i així la seva poesia de postguerra destaca per la seva hermètica i simbologia.  També destaca per la seva capacitat d' assimilar la cultura de l'herència mítica de l'home.

Espriu fins a la Guerra Civil només se'l coneixia com a escriptor de novel·les, entre aquestes hi trobem El doctor Rip (1931), Miratge a Citerea (1935), etc. on podem veure que hi ha una clara ruptura amb el noucentisme i s'obre el seu camí de recerca, gracies a aquest fet és un dels narradors més originals de la seva generació com Mercè Rodoreda.

Llavors a la postguerra es centra en la poesia i les claus del cant resistent, on el paisatge mític el centre a Sinera, Arenys escrit al revés, aquí és on estiuejava de petit i on amb un to íntim i

elegíac va  recordant els seus records com la pluja. Durant aquesta època introdueix el tema de la mort, que és sempre omnipresent en la seva obra i el tema central d'aquesta. Algunes de les seves obres d'aquesta època seria el poemari Cementiri de Sinera (1946) i El caminat i el mur (1954).








COMENTARI D'UNA DE LES OBRES D'ESPRIU: PELL DE BRAU

La pell de brau és un poemari de Salvador Espriu publicat el 1960, que és una al·legoria que crítica la dictadura de Franco i la intransigència amb els pobles d'Espanya. Aquí utilitza Sepharad, un dels seus 10 mites i aquest es refereix al poble espanyol. A causa del seu conitngut és una de les obres més populars i citades d'Espriu, que es convertí en un símbol de la lluita antifranquista.